Quim Español: “El meu protagonista és feble però no és babau, té el do de la innocència”

El poeta Quim Español (Girona, 1945) li ha trobat el gust a la novel·la. Després de publicar l’any passat Francesca , la història d’una violinista maltractada pel director d’orquestra, canvia de registre i ara presenta El rai dels innocents (Edicions de 1984). Som a la perifèria d’una ciutat mitjana no identificada, i coneixem la història d’un nano feble en una escola d’alta complexitat, on les màfies i la droga són el pa de cada dia.

A través de la veu d’un professor de llengua i literatura, Español explica aquesta història. “Que sigui feble, no vol dir que sigui babau”, especifica l’autor. I confessa que, més enllà de la trama, moltes de les anècdotes que hi apareixen són reals, viscudes per ell mateix durant tres anys com a professor de matemàtiques en un curs de programes de formació i inserció d’accés a la Formació Professional a Salt, a la perifèria de Girona.

Moltes de les anècdotes que hi apareixen són reals, viscudes per ell mateix durant tres anys com a professor de matemàtiques

La pregunta que es formula és: “L’home modest, pot sobreviure en una societat despietada?” Español considera que “parlar d’una novel·la ho hauria de fer el lector, perquè l’autor, el que havia de dir, ja ho ha dit al llibre”. I esmenta Paul Valéry, quan afirmava que una obra la fa el lector. Sobre el contingut, l’escriptor detalla: “És el retrat psicològic i de comportament de l’innocent. Un innocent càndid, però no pas feble”. I es demana: “Pot viure un individu així en els marges d’una societat postmoderna, en un barri marginal, agressiu?”.

L’autor situa l’acció d’El rai dels innocents en “una gran escola amb pobres de solemnitat, expulsats d’altres instituts, immigrants…” I els ingredients apareixen sols: racisme, masclisme, xoc entre religió i laïcisme, corrupció de la policia. Tot plegat, ho narra un professor que es mou “entre l’escepticisme i l’humanitarisme”.

Els ingredients apareixen sols: racisme, masclisme, xoc entre religió i laïcisme, corrupció de la policia

Però el professor no s’hi pot implicar al cent per cent, considera Español, perquè també ha de sobreviure. “La novel·la és un refugi d’aquest món i també una ajuda per entendre la realitat, és una exploració sobre el que ens fa humans –continua–. Hi he volgut retratar la complexitat ètica, perquè les coses són molt més complicades del que es veu a primera vista. És per això que no deixo tots els caps lligats; l’autor l’ha de completar. Penso que aquesta ambigüitat permet la implicació i la identificació del lector”.

El professor, en canvi, no s’hi implica d’una manera intensa: “La relació entre el professor i l’alumne és distant, gens paternalista, però sí amb un interès, que combina l’escepticisme amb les ganes d’ajudar”. I remarca: “L’innocent no és un babau, pot ser que tingui una fortalesa que no tinguin els altres”.

En un segon terme, el llibre també fa una crítica de la religió musulmana “que viuen les dones a partir de la interpretació que en fan els homes”, i també rep l’Administració: “El temps dedicat a la burocràcia és més elevat que el dedicat a la didàctica”. Tot plegat, Español ho explica en un llenguatge planer, lluny de la prosa de Proust, i ho il·lustra amb l’exemple de la magdalena: “Avui escrivim amb una prosa més periodística, no ens estenem com feia Proust”, conclou.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *