Txema Martínez, un xiquet de Lleida al Saló de Cent

“Un xiquet de Lleida al Saló de Cent. Qui m’ho havia de dir després de tants anys”. Amb aquestes paraules, el poeta Txema Martínez (Lleida, 1972) encetava l’agraïment del premi dels Jocs Florals 2020 de Barcelona pel seu llibre Maria. Martínez es va mostrar “honrat i aclaparat, en uns temps que són difícils per a la cultura i la literatura catalana”.

Com és tradició, el guardonat amb la Flor Natural va llegir alguns dels seus poemes, i es va acompanyar del Quartet Teixidor, resident a l’auditori Enric Granados de Lleida, per a la mena d’oratori que suposa la segona part del seu llibre, Les set últimes paraules de Crist a la creu, amb Joseph Haydn .

Els mantenidors van destacar de l’obra de Txema Martínez que està feta amb “emotives imatges verbals d’un gran poder suggestiu i evocador”

Que la cultura és segura i que “cal que la mantinguem com a element central de la societat”, ho va dir al començament el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, en un Saló de Cent en què unes cadires de plàstic estratègicament col·locades substituïen els senyorials bancs de fusta. De fet, tant la cerimònia com el festival Barcelona Poesia, habitualment primaverencs, s’han celebrat enguany a la tardor.

El llibre premiat el publica Proa –ja està disponible– i el seu editor, Josep Lluch , va llegir les paraules del president dels mantenidors dels Jocs Florals, Ponç Pons, que destacaven l’alta qualitat de moltes de les 80 obres presentades, “amb nous valors de fecunda creativitat, d’influències anglòfiles, amb una poesia lligada a la filosofia”. Els 33 poemes que componen la primera part de Maria estan fets amb “emotives imatges verbals d’un gran poder suggestiu i evocador”. I va vaticinar que, amb el temps, serien “font d’inspiradores lectures i contundents citacions”.

El poeta Enric Sòria en va fer la glossa: “La seua sempre ha sigut una poesia ombrívola, acre, sovint exasperada”, que “s’aventura en la por intangible del nounat i el moribund que tots portem dins” i “deixa el lector en una indefensió meravellada”.

Als Jocs Florals també hi ha un moment per a la referència històrica, enguany per homenatjar Josep Carner. El filòleg Jordi Manent va ser l’encarregat de recordar que Carner, “en tant que prosista, poeta i traductor, va posar en pràctica la llengua codificada per Fabra”. I va cloure la semblança amb aquestes paraules: “Carner, clàssic i modern; ordre i aventura”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *